Benvolgudes companyes,

Fa 14 anys ens vam unir per transformar el cansament en esperança i la indignació en apoderament col·lectiu. Vam néixer per ser la veu de la ciutadania, una eina útil perquè les institucions treballessin al servei de la gent. Podem no era només un partit: era un moviment social per canviar-ho tot.

Vam aconseguir retornar la il·lusió i l’esperança a la gent. Moltes, fins i tot, vam fer un pas més enllà i ens vam apoderar implicant-nos en política per primera vegada. El nostre objectiu era clar: defensar els drets de la gent. Vam començar des de zero, vam construir centenars de cercles arreu del país, com a espais de deliberació oberts a tota la ciutadania des del respecte i la fraternitat.

Vam canviar la manera de fer política per una de més propera, de baix a dalt, assembleària, amb transparència i amb un ferm compromís pel bé comú. Vam demostrar que sí que es pot. Però, enmig d’aquells èxits, vam fallar en una cosa fonamental: construir una estructura sòlida que cuidés i protegís les persones que van donar vida a aquest projecte.

Un anàlisi necessari

Tanmateix, a Catalunya, moltes de nosaltres hem experimentat com, direcció rere direcció, no s’ha donat resposta a molts dels problemes i mancances que hem patit com a militants, com a cercles o com a regidores. La manca de suport ens va deixar sense recursos, mentre els valors de transparència i participació sobre els quals es va fundar el nostre partit s’anaven desdibuixant amb el temps.

Decisions importants, com la contractació de personal alliberat o la gestió dels pressupostos, es van prendre sense transparència ni consens amb la militància ni amb el Consell Ciutadà. A més, la manca de lideratge al partit i la mala gestió dels acords amb les “forces germanes” van suposar xecs en blanc per renovar la seva imatge i mantenir el seu estatus a costa de la imatge de Podem.

Les direccions del partit, així com les respectives coordinadores que hem tingut, no han estat capaces de consolidar el projecte ni tan sols d’acabar cap dels mandats de l’Assemblea Ciutadana.

La urgència del present

Avui ens enfrontem a una situació crítica. Hem perdut representació a la Generalitat, amb prou feines tenim visibilitat als mitjans i, el més dolorós: moltes companyes han marxat del partit desil·lusionades.

Molts cercles, que van ser el motor del canvi, han desaparegut a causa de la pèrdua de militància i l’absència de recursos i suport. Tanmateix, aquesta realitat no ens pot aturar. És el moment d’actuar i de recuperar la nostra essència.

Tornem a les nostres arrels

Hem de tornar als carrers i a les places. Però no només per reivindicar els nostres drets, sinó també per recuperar aquells retrobaments fraternals entre nosaltres, els debats i les accions col·lectives que ens van unir i ens van fer fortes. Hem de recuperar aquells valors que ens van definir des del principi: la transparència, la participació i l’assemblearisme.

• Defensem un partit transparent, que informi i consulti la militància sobre totes les decisions importants per reconstruir la confiança perduda.
• Defensem un partit assembleari, on els cercles recuperin el protagonisme i les decisions sorgeixin de la base.
• Defensem un partit que enforteixi els cercles, dotant-los de recursos i formació, perquè són el motor del canvi als municipis.
• Defensem un partit que cuidi els seus càrrecs, oferint-los suport tècnic i jurídic, i formant les nostres futures representants a cada municipi.

Companyes, no permetem que aquesta situació ens aturi. Podem porta dins la seva essència un bocí de cadascuna de nosaltres, de les nostres lluites i metes compartides. Hem de continuar lluitant per canviar la política del país i dels nostres municipis, però també per enfortir-nos i cuidar el nostre projecte polític. És el moment d’unir-nos, de recuperar aquelles que van marxar i de retornar la il·lusió a la nostra gent.

És ara o mai.

Fem un pas endavant, reconstruïm Podem Catalunya i convertim-lo en una eina útil per transformar la política i millorar la vida de la gent.

Reconstruïm Podem Catalunya com un far de esperança, justícia, pau i inclusió.

Seguim! ✊💜

Rosa, Albert i Guillermo.